Cada setmana s’estrena un text català al món

 

 

No han passat ni sis mesos des que va començar la temporada 2017/18 i tan sols en aquest temps hi ha hagut més de trenta noves produccions de textos catalans arreu del món. És a dir, cinc cada mes pel cap baix. O el que és el mateix: de mitjana cada setmana s’ha estrenat un text contemporani català en algun teatre del món.

Encapçala la llista Josep Maria Miró amb vuit produccions dels seus últims èxits Nèrium Park, El principi d’Arquimedes i Obac a Argentina, Uruguai, Grècia, Itàlia Brasil, Equador i Romania. Guillem Clua ha portat Smiley, L’oreneta i la seva versió de la Ilíada a Argentina, Itàlia, Grècia i Gran Bretanya. Idiota i Un home amb ulleres de pasta de Jordi Casanovas s’han estrenat a Veneçuela, Xile i Argentina. Diferents En Contra d’Esteve Soler s’han pogut veure a Grècia, Brasil i Mèxic; Consell familiar de Cristina Clemente, a Eslovènia i Eslovàquia; i El test de Jordi Vallejo, a Argentina, Veneçuela i Perú. A aquestes estrenes cal sumar altres noms: Sergi Belbel (Després de la pluja a la Comédie Française de París), Agnès Mateus (Rebota, rebota y en tu cara explota a Reims) Marc Rosich (Ocaña, Königin der Ramblas a Berlín), Helena Tornero (Fascinación a Atenes), Marta Buchaca (Les nenes no haurien de jugar a futbol a Buenos Aires)… i això sense comptar amb la bona salut de la dramatúrgia catalana a Madrid (que seria mereixedora d’un altre article), amb les estrenes de Jordi Galceran (de llarg el nostre autor més produït fora de les nostres fronteres) ni amb espectacles que van més enllà del teatre de text com els d’Agrupación Señor Serrano o Roger Bernat, que compten amb gires internacionals ben consolidades.

La bona notícia és que aquestes xifres no són flor d’estiu. Tots els autors mencionats (i molts d’altres) han aconseguit produccions forànies amb regularitat en temporades anteriors i aquesta no serà una excepció. Abans de l’estiu tindran presència pràcticament a tots els països de Sudamèrica, amb Buenos Aires al capdavant. L’interès per part de directors, representants i productors argentins ha anat creixent any rere any. I no només allà. Els nostres textos cada cop són més presents als països de l’Est, han arribat a latituds tan exòtiques com Rússia o Japó i han penetrat en mercats tan endogàmics com l’estadounidenc o el francès.

Les dades parlen per elles mateixes. L’autoria contemporània catalana interessa –i molt– fora de les nostres fronteres. I el que és millor: cada cop interessa més. Per a la traductora i agent grega Maria Chatziemmanouil, el secret de l’èxit dels textos catalans a l’estranger és la seva universalitat: “parlen dels problemes i els sentiments íntims de l’ésser humà i a la vegada de la societat actual a un nivell universal. I ho fan de manera no didàctica i amb llenguatges dramatúrgics molt contemporanis.”

És per això que un text que s’estrena amb èxit aquí pot trobar fàcilment un lloc a qualsevol altra ciutat europea o americana. Tan és així que sovint alguns traductors i agents literaris es posen a treballar en les últimes creacions d’autors catalans fins i tot abans que comptin amb una producció a casa nostra. S’han arribat a donar casos, cada cop més habituals, de “world premieres” de textos catalans a Nova York, Londres, Bucarest o Atenes… abans que a Barcelona.

Un d’aquests traductors i agents és l’italià Pino Tierno, que també té molt clar per què els textos d’aquí funcionen tan bé al seu país: “el que agrada molt del teatre català és la varietat i originalitat dels estils que ofereixen, així com la seva capacitat de parlar de temes que interessen tothom a través d’un llenguatge fresc, modern i irreverent.” I afegeix: “també cal destacar la feina de les institucions que ajuden molt els autors. La exigència de fomentar la cultura i la llengua pròpia té el seu reflex en la qualitat excel·lent de les seves dramatúrgies.”

Tierno es refereix a ajuts de l’Institut Ramon Llull, a xarxes com Fabulamundi Playwriting Europe i a nivell estatal, Acción Cultural Española i els Instituts Cervantes. Tant ell com Chatziemmanouil reconeixen que veuen amb enveja la solidesa i el nivell de producció de l’autoria contemporània catalana i el respecte que s’ha guanyat a nivell europeu.

Una visió similar és la del traductor i professor emèrit de teatre a la City University of New York (EUA) Marion Peter Holt. Veu en els nous textos catalans una evident vocació europea i un fort compromís social: “els temes que tracten preocupen tot el món occidental –la identitat LGTB, les malalties, les amenaces al medi ambient, la pèrdua de la identitat en un món superpoblat, la hipocresia social i política…– i els seus distintius elements teatrals resulten molt atractius a actors i directors arreu,” afirma. I tot plegat ho resumeix amb una senzilla frase: “potser aquestes obres agraden perquè resulta que són bones.”

 

Barcelona Playwrights

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *