La dramatúrgia dirigeix la dramatúrgia

Ja fa més d’una dècada, els dramaturg/es vam descobrir que havíem de convertir-nos en director/es si volíem veure els nostres textos sobre els escenaris, els directors/es de casa nostra no tenien massa interès (i segueixen sense tenir-lo) en posar en escena obres autòctones.

Passats aquests més de deu anys podem concloure que aquest canvi de paradigma va ser un gran pas endavant i una operació (en aquell moment ni pensada ni reflexionada, simplement una acció de supervivència) que tenia tot el sentit del món. El creixement de la dramatúrgia catalana en els últims anys no es pot dissociar d’aquest fenomen: El salt del dramaturg a la direcció.

De fet, malgrat que s’ha pogut comprovar que la dramatúrgia autòctona té un nivell altíssim i és apreciada arreu del món (on gaudeix de produccions d’una qualitat molt gran), els nostres directors i les nostres directores encara se la miren amb molt poc interès. Alguns esperàvem que aquesta constatació mundial els fes canviar de parer i potser podríem arribar a veure com treballàvem plegats. Però, francament, potser no cal.

Aquest procés de reconversió dels dramaturg/es en directors/es ha provocat també un augment de nivell en la seva capacitat de direcció. Així, veiem com el nivell de la dramatúrgia ha pujat gràcies a les estrenes més periòdiques i també ho ha fet la qualitat de les seves direccions. I, heus aquí, ara tenim tota una nova generació de director@s/dramatug@s.

Des de fa uns mesos, hem pogut anar observant els primers compassos d’un dels fenòmens teatrals que es produirà a casa nostra en els pròxims anys: Dramatúrgia dirigint dramatúrgia.

Un referent en aquest camp és, sens dubte, en Sergi Belbel. A ell l’hem vist en múltiples ocasions dirigint a companys dramaturgs seus com Jordi Galceran (Paraules Encadenades, et al.) o Roc Esquius (Sàpiens), amb resultats excel·lents i sempre, doncs així em consta, amb complicitat i participació a l’hora d’acabar d’afinar la dramatúrgia.

Un servidor ha tingut la sort de dirigir textos de Jordi Galceran (Burundanga), de Cristina Clemente (Consell Familiar) o de Ramon Madaula (L’electe). Textos que hem pogut acabar de donar forma durant el procés d’assajos gaudint d’aquesta complicitat entre dramaturg i dramaturg. Sabent que no és una obra pròpia allò que estàs dirigint i que no has d’intentar enviar el teu missatge, el que un fa és l’exercici de posar-se dins el cap de l’altre dramaturg i començar a pensar com ell. Aquest exercici és essencial per ajudar a resoldre tant els dubtes seus com els propis.

A la vegada, la Cristina Clemente, per exemple, va dirigir el text de Jordi Vallejo (El Test) en el que va fer una feina molt activa de revisió i de millora de la dramatúrgia.

El propi Guillem Clua va dirigir a Madrid el text de Marta Buchaca (Losers), que ella havia dirigit a Barcelona, realitzant una llarga temporada i gira.

En la majoria de casos el resultat ha estat exitós i, el que és més important, els textos resultants d’aquests processos han viatjat arreu del món i han permès seguir treballant als propis dramaturg/es en les següents obres.

Ara mateix un servidor viu aquesta experiència amb un company com Marc Angelet que està dirigint l’obra Mala Broma. No en puc estar més content perquè el feedback sobre el text és constant i la confiança per part seva en el meu procés d’escriptura ha estat sempre molt gran. Ja havia viscut processos molt bons amb directors que havien dirigit obres meves per primera vegada i amb els qui havia anat xerrant molt durant el procés, però l’avantatge de tenir un company dramaturg dirigint és que les indicacions sempre s’adrecen a les lleis de la dramatúrgia, busquen l’efectivitat dramatúrgica i mai es refereixen a continguts o missatges.

La dramatúrgia que dirigeix dramatúrgia, vetlla per la dramatúrgia. Així doncs, m’agradaria animar a tots els dramaturgs i a totes les dramaturgues, que en el seu moment, van fer un pas a la direcció, ja fos per vocació o per obligació, que participin en aquest intercanvi tan fèrtil. Que dirigeixin obres de company/es i que ajudin a millorar-les amb les seves mirades. Provem de veure més obres d’aquí dirigides per autors/es d’aquí. Els resultats, m’arrisco ja a fer la juguesca, seran excel·lents.

 

Jordi Casanovas
Barcelona Playwrights.
Febrer 2018

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *